Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 12
    Junio
    2017

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Nacional Valencia

    El Punxò (CCXXXV)

    El llibre PATRIA de Fernando Aramburu és un llibre recomanable per llegir perquè és una bona i encertada novel•la sobre les relacions personals contaminades per circumstancies tràgiques. Malgrat això, des del punt de vista polític, dóna una visió, almenys així ho he percebut, del problema basc des de l'òptica dels guanyadors (la història sempre l'escriuen aquests!).

    En aquest sentit, si tot nacionalisme (com producte del "romanticisme") té el seu relat d'herois i màrtirs, perquè no ho pot tindre el nacionalisme basc?

    El desafiament català, davant l’incapacitat de “madrid” per fer propostes, segueix endavant agreujant-se (podrint-se).

    El partit de tenis de Rafael Nadal a París el veia a estones, ja que no podia aguantar les ximpleries d'un locutor de tele-cinc que ja fa temps transmetia les carreres de motos, quan eren retransmeses en obert, i les feia, igualment, insofribles.

    Quan algun "espanyol" participa en una competició, en aquest cas, Rafael Nadal, els mitjans de comunicació generalistes estatals tenen el vici o la malaltia de tractar-ho com una qüestió “d'honor nacional" – espanyol, per descomptat -, alimentant un presumible complex social d’inferioritat!

    Per últim, els neoliberals tot és pregonar les virtuts d’un “mercat” (idíl·lic) no corromput per l’acció de l’estat, com instrument afavoridor de la competència i, cada dia, es consolida un oligopoli més. La nostra vida quotidiana està quedant en mans d’unes poques companyies industrials (elèctriques, farmacèutiques, químiques, alimentaries, etc. ), financeres i comercials. Però, malgrat el fracàs de les seues receptes, seguiran “predicant” els seus dogmes como si res!

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook