Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 07
    Agosto
    2017

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Nacional Valencia

    El Punxò (CCXLIV)

    Neymar. És una obscenitat el preu pagat pel PSG per adquirir els seus serveis. Tants reglaments, directives i lleis que es publiquen i no hi ha cap que pose límits a les obscenitats del futbol. Deu ser perquè aquest espectacle bategat com "l'esport rei" i, ja es sap, la naturalesa dels reis no és humana sinó divina. Els romans que eren més pragmàtics deien "pa i circ".

    Però, tot el contrari, el que fan els governs és modificar les lleis perquè els futbolistes tinguen una fiscalitat privilegiada. Així, l'estat espanyol modificà en l'any 2005 (Reial Decret 687/2005 o “Decret Beckham”) l'impost de l'IRPF perquè el Reial Madrid pogués fitxar a David Beckham i així aquest no tributar per tots els seus ingressos sinó sols per aquells que rebia en l'estat espanyol. És a dir, tributar com "no resident" (un règim tributari súper generós) malgrat viure ací tot l'any. Si no, no fixava!

    No puc resistir-me a parlar de Veneçuela. Aquest és un país súper ric en recursos naturals en el que durant segles unes determinades elits l'estigueren espoliant (sense que la resta del món li preocupés que passava allí). El que passà amb Chaves és que l'estructura de poder que existia votà pels aires i va ser substituïda per altra amb altres "elits". 

    Aleshores, la negació política dels "chavistes" unit a la intolerància de les antigues elits per voler recuperar els privilegis perduts, està portant a aquest país a una situació extrema en el que la sortida podria ser la via "Turca" (quasi impossible) o la d’un colp d’estat pur i dur a l’estil que es va perpetrar en Xile amb Salvador Allende. Evidentment, ninguna de les dos és la que els ciutadans mereixen. Temps al temps!

    Treballar el mes d'agost té els seus avantatges i els seus inconvenients. Com tot. Entre aquests últims, per aquells que anem a treballar en els trens de rodalia - RENFE –, està el fet que redueixen els serveis amb el qual has de modificar el teu horari habitual. Igualment, hi ha vegades que la unitat no té aire condicionat o el té trencat, amb la conseqüència que vostès es poden imaginar en aquests dies on, com diuen en les pel·lícules de vaquers, fa "un sol de justícia".

    Per últim, m'ha passat pel cap proposar l'himne dels miners "Santa Bàrbara beneïda" com himne nacional. Té una música i una lletra que emocionen, però no acabe de veure al Rei i companyia cantant "porte la camisa roja de la sang dels companys". Serà la canícula de l'estiu que m'ha afluixat les neurones.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook