Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 03
    Octubre
    2017

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Nacional Valencia

    El Punxò (CCLII)

    Possiblement la paraula més utilitzada després de l'1-O és "diàleg". Però, com van a parlar "dos" si parlen llenguatges diferents, tenen lògiques diferents, entenen la legalitat de manera diferent i, sobretot, tenen diferents formes de percebre la realitat política i social. En altres paraules, uns estan jugant al futbol i altres al basquet. Per tant, és una tasca impossible si tots no juguen la mateixa lliga.

    En tot cas, no crec que els catalans vagen aconseguir (almenys a curt i mitjà termini) la independència. I no sols perquè l'estat espanyol ho vaja impedir amb tots els mitjans que al seu abast té, sinó perquè hi ha països com França o Itàlia que no volen arriscar-se a què es potencien moviments independentistes latents que tenen al seu si.

    Respecte a la política de comunicació i tractament informatiu que del "problema català" s'està fent, no sé si han fixat en el “llenguatge” que abans, i aleshores, de l'1-0 està utilitzant el govern de l'estat (i els seus aliats polítics), així com els mitjans de comunicació "unionistes". És un llenguatge amb una gran càrrega semàntica "bèl·lica" i "violenta". Així es parla de "colp a l'estat de dret", "colp a la democràcia espanyola", "desafiament secessionista", "assalt a les institucions", "comportaments mafiosos o nazis", "violents ocupants els carrers"o "fustigació al no nacionalista".

    Utilitzar aquest llenguatge, amb aquesta càrrega semàntica tant sesgada, no és gratuït, doncs té una finalitat determinada que no és tant la desqualificació política del contrari sinó que va més enllà, ja que cal justificar les mesures polítiques extraordinàries que s'han pres (com, per exemple, la confiscació de la capacitat financera de la Generalitat mitjançant una simple ordre ministerial), les que es puguen prendre (com l'aplicació de l'article 155 de la CE) així com, sobretot, justificar la violència exercida per les forces de seguretat de l'estat.

    El paradigma d'aquesta pràctica l'ha fet el portaveu del PP Rafael Hernando a l'afirmar "Tinc la sensació que ERC, la CUP i alguna altra formació vol que hagin morts a Catalunya". Evidentment, per evitar "aquestes morts", què no caldrà fer?

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook